La Generalitat acull a la Filmoteca valenciana la projecció d’un documental sobre l’actriu Lola Herrera

La Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, i l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya presenten el divendres 24 de març, a les 12 hores, a la Sala Berlanga de la Filmoteca valenciana, el documental ‘Lola Herrera. Ser actriz, el despertar de una pasión’ (2022), dirigit pel seu fill Daniel Dicenta.

El documental serà presentat per l’actriu mateixa, acompanyada pel dramaturg Rodolf Sirera, soci fundador de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya, i pel director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Francesc Felipe.

El director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Francesc Felipe, ha assenyalat que “ens sentim molt complaguts de col·laborar amb l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya per a poder acollir a la Filmoteca valenciana la presentació pública d’aquest documental sobre Lola Herrera, una de les figures fonamentals del teatre espanyol i una dona combativa i valenta que sempre ha mantingut un compromís intens amb la defensa de les llibertats ciutadanes i els drets de les dones, fins i tot durant els temps més foscos del franquisme”.

‘Lola Herrera. Ser actriz, el despertar de una pasión’ és el segon documental produït per l’Acadèmia de les Arts Escèniques dins del programa ‘Trobades amb mestres de l’escena’, que es va iniciar amb el documental ‘Empuñando el alma: Ensayando con Lluís Pasqual’ (2021), dirigit per Arantxa Vela Buendía, i que continuarà amb el que s’està realitzant sobre María Pagés. Tots aquests treballs tenen com a objectiu preservar la memòria viva de les grans figures del patrimoni artístic i escènic espanyol.

‘Lola Herrera. Ser actriz, el despertar de una pasión’ és una finestra íntima i personal a la vida de l’actriu, des dels seus inicis fins a l’actualitat. La producció aprofundeix en el sacrifici físic i emocional de l’artista, en el plaer del reconeixement i en les vicissituds a què ha hagut d’enfrontar-se. L’actuació com una forma de viure i com una forma de trobar l’eixida en el laberint en què tota la gent està immersa.

En paraules de la intèrpret: “El teatre em va salvar d’una vida més avorrida. Em va brindar la possibilitat de ser moltes dones, de conéixer moltes dones, de viure la vida d’altres dones i aprendre molt de la meua”. Daniel Dicenta afig aquesta mirada més comprensiva i personal al documental.

En el documental, companys i companyes de professió com Magüi Mira, Juanjo Artero i José Carlos Plaza ofereixen testimonis sobre la seua experiència al costat de Lola Herrera. Una mirada externa que permet comprendre la tècnica autodidacta de l’actriu. Una producció que s’endinsa en els detalls de la professió actoral, en què l’esforç i el compromís aporten multitud de matisos a l’art de la interpretació.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

3 × 2 =