Francesc Camps i Muñoz
Qui, ens ho anava a dir, que un socarrat del cementeri ens anava a donar bon criteri quan el varen descobrir. Va ser, eixa tomba musulmana amb llegenda tan antiga, que en els mateixos traços diga d’esta torre tan sultana. Esta torre que es retallada en la nit, tan misteriosa, per la lluna dibuixada, s’alça altiva entre les coves i pel dia, és admirada. Que presidix orgullosa, l’escut paterner y senyer coronada i molt honrosa pel rei, En Jaume primer. I tornant a la seua escriptura, com la història se acredita, obra de forta estructura, per a una defensa dura i en honor, d’un musulmà. Ha passat a ser honrada, en l’existència passada, la present, i potser futura. I que tot bon paterner admira esta circustancia, nostra torre dóna elegància, a este, nostre poble obrer. I per convivència en la història de cultures tant dispars, en les festes patronals honrem la nostra memòria, recordant, amb la mateixa glòria, a cristians, i a musulmans. I és que tenim per fortuna, testimoni de la història a nostra torre, moruna. Construcció bella i notòria, que com he versat abans, ja des de temps molt llunyans, la redibuixa, la lluna.
