Totes les tonalitats de verd

Carles Martí (Compromís per Paterna)

La veritat es que parlar de verd en política en els últims temps et remeneja l’estomac, i es que et fa pensar en temps passats que t’apropen a l’agonia immediata.

Però la veritat es que no es la única tonalitat de verd que em provoca sensacions paregudes.

Des de fa un parell d’anys, les forces polítiques de sempre, els actors socioeconòmics de sempre, i tot aquell que vol ser verdet, han adoptat els símbol del ODS que la ONU ha creat per a representar el desenvolupament sostenible. Segurament l’heu vist en alguna solapa de ministre o d’un alt càrrec del IBEX35, es un cercle compost per 17 colors que simbolitzen els principals objectius que es planteja l’ONU per assolir el desitjat desenvolupament sostenible.

Jo des del primer dia, m’ha cabrejat molt aquest simbolet i es que, he vist massa persones que ho porten i que se, amb total seguretat que el que menys els importa es el bé comú, ja siga social, ecològic, ambiental o econòmic. Sols els importa el seu bé, i el dels seus, es clar.

No ho entenia, no ho compartia i em cabrejava, però aquestes setmanes després de un comentari d’un amic a les xarxes socials, he caigut, esta molt ben pensat aquest simbolet, i es que cadascú es pot agafar la tonalitat que li done la gana per a dir que es sostenible.

Pensem, hi ha polítics que quan estan al seu poble, defensen per exemple que no s’amplie el bypass, però quan passen la font de la figuera (eixe era el comentari del meu amic) canvien de color verdet i es fan blau fosc com si foren el PP, per donar suport als grans interessos econòmics i estar d’acord en que el bypass s’amplie, empudegant el seu poble. O podem veure com altres que a les corts son verd claret i defensen el tancament de Cofrents i a la capital del regne, permeten que continue nou anys més convertint-se en una tonalitat verzul, com deia el meu fill de xicotet. Altres polítics, anteposen els guanys econòmics d’empreses xineses, mira, serà per que comparteixen coloret, a la salut de les nostres platges, la dels nostres ciutadans i la nostra benvolguda Albufera, volent construir una ampliació del port innecessària i ruïnosa per a València, convertint la ciutat de la llum i del color, en un port gris i negre.

Al final eixe símbol de la ONU, representa el pitjor de la política i de la societat, aquells que et diuen el que vols sentir, el que vols fer i el que deus fer per ser com cal, que a la fi i a la cap es que sigues com a ells li convé que sigues per a traure profit. No més cal elegir el coloret del dia que et convé per a enganyar a la gent i traure vots, que es l’únic que els interessa.

Jo continuaré amb el meu taronja, un taronja que naix del verd dels tarongers i que defèn ací, i on cal el nostre territori, el nostre planeta i a la nostra gent, sense canviar el color, sense necessitar un pin de colorets per a disfressar-me de sostenible i sense enganyar a la gent.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

17 + tres =