Francisco Camps Muñoz
M’agrada La Canyada per la seua gran naturalesa salvatge, i la captiva i vallada, dins de tes tanques presa, aguaita a la mirada, en la vorera, tenint els arrels en jardinera. M’agrada la seua soledat tranquil•la, en els carrers quiets a l’hivern, i m’agrada quan ella s’espavila, quan la primavera es florix, omplint de colors, la nostra vila, que en la ànima nostra, revertix. M’agrada la teua història tan recent, fundada, per un paterner, molt excel•lent.
No arribes ni al segle d’existència, i conserves intacta eixa essència, que fa, que sigues diferent. Que viuen i conviuen les cultures, i les ànimes d’artistes i poetes, obrers, botiguers, que són gents pures. Tots tenen cabuda, a ningú vetes, movent així, les teues estructures. M’agrades perquè eres molt variada, i inclús, mantens de sempre les costums. Record trist, a la teua fauna espletada, el teu bosc i la teua fronda ofegada, embolicada entre les flames i els fums.
De la teua història, no molt llunyana, ens queda el record del nostre “trenet”, en la Pasqua, venia la gent molt ufana, a menjar-se la mona i festear els nóvios, entre la fronda verda i emboscada o, en el “Panquemao”, era este fet. Que la gent de hui passeja i viu disfrutant el nostre bosc i fent senderisme, al llit del riu. M’agrada mirar en la teua memòria, només per a recordar, uns pessics, de la teua història.
En La Canyada, tenim molts avals, per a caminar, amb molt honor, associacions, culturals i veïnals. Escultors i pintors originals, escriptors i artistes consagrats, els músics, i les fabuloses corals. I que bé, perquè ens dóna la talla, l’associació, de la nostra Falla. Que també tindré present, als clavaris del Crist, i als del nostre Sant Vicent. La nostra verge ens empara, perquè siguem ben conscients, del sentir, de les nostres gents, si alguna idea ens separa. I tenim un orgull, molt noble, perquè el mestre Rafael Talens, va compondre, el nostre pasdoble.
M’agraden estes festes patronals, presents ja des d’antany, quasi, de la història, els seus annals. Emociona, que jo ho he sentit, quan ix en els trasllats, el nostre Crist. Com mana la tradició, la nostra festa es culmina, amb la missa i processó. En mitjà d’esta baralla de religioses costums, lo lúdic, dona la talla, perquè la gent no desmaia de l’espectacle en la plaça, i d’un bon gelat, per costum. I la nit de les paelles es fraternitza entre aromes, una nit, de les més belles.
L’ocàs de l’estiu, s’està acostant, i els fulls, d’este el nostre jardí cauran , en una estora d’ocre, i és que la Tardor, anirà arribant i la frescor, ens acariciarà el rostre. Com a màgia de les fades tornarà la soledat tranquil•la i relaxada, als carrers nostres. Com, moltes, moltes vegades, arribarà la primavera, que espavila..
