Solidaritat amb Adamuz des de la nostra comarca després del tràgic accident ferroviari. La tragèdia ferroviària ocorreguda en Adamuz, amb 39 persones mortes i més d’un centenar de ferits, ha commocionat profundament també a la nostra comarca, que mira cap a Còrdova amb dolor, respecte i un fort sentiment de solidaritat humana. Encara que ens separen quilòmetres i realitats distintes, ací es viu amb la mateixa angoixa la imatge de dos trens descarrilats i de famílies que, d’un moment a un altre, han vist la seua vida completament trencada.
En Adamuz, tres vagons del tren Iris van envair la via contrària després d’eixir-se de la via i van ser aconseguits per un Alvia que circulava en sentit oposat, convertint un trajecte quotidià en una escena de devastació que ha deixat desenes de llars de dol i més de cent persones ferides. Des de la nostra terra, on el tren forma part també de la rutina diària de tantes persones treballadores, estudiants i famílies que es desplacen per a seguir amb la seua vida, costa no posar-se en el lloc dels qui ahir no van tornar a casa.
Als pobles, les grans tragèdies sempre es lligen amb noms i rostres: mares, pares, fills, avis, amics que eixa vesprada van pujar a un vagó confiant a arribar a destí. Eixa proximitat és la que ha despertat immediatament cadenes espontànies de suport també ací: missatges de condolença, minuts de silenci en centres educatius i associacions, i l’oferiment de moltes persones disposades a col·laborar en campanyes de donació de sang o en iniciatives de suport a les víctimes i les seues famílies.
Com mig local i comarcal, la vocació és estar al costat de la gent en els moments importants, i est, encara que ocórrega lluny, ho és també per a la nostra comunitat. Per això, en els pròxims dies es donarà difusió als canals oficials d’informació habilitats per a familiars, a les vies per a col·laborar i a les convocatòries d’actes de record que puguen celebrar-se en els nostres municipis, amb l’objectiu que qui vulga mostrar el seu afecte a Adamuz i a les persones afectades tinga formes concretes de fer-ho.
Perquè, més enllà de fronteres autonòmiques i mapes administratius, la qual cosa uneix hui a Adamuz amb la nostra comarca és una cosa tan senzilla i tan profund com l’empatia: la consciència que qualsevol d’eixos vagons podria haver portat a un veí, a un company de treball, a un ser estimat. I des d’eixa certesa naix aquest missatge: ací, als nostres pobles, compartim el dol i tendim la mà, amb el desig que la calma, la veritat i la justícia arriben també a les famílies que hui només poden sostindre’s en l’abraçada col·lectiva.
Mes informació sobre actualitat:
